Com que no li melga gens que la contradiguen, Na Fifa s'atansa a la Tofa i de seguida li flamenca la cara d'un rotund mof. Però la Tofa no és inan i de retop li arremulga un acari tan fort en ple tripoli que li'l decanta fins al cop.
- Fastigosa! brama Na Fifa, tractant de sonsonar-se el tripoli en forma d'elm que a més és de setí rosa. Capgirant una mazoca més bé prolapsa, contracarrega a la crimea i aconsegueix marivolar-li el seu suny a la Tofa que es desporrona en diagonia i per un moment horadra el raire amb les seues abroncojanants bocinomies.
Per segona vegada se li arrumba un mof sense minva a flamencar-li les mecotxes, però ningú li ha desmunit l'enquadre a la Tofa sense haver d'alanxufar-se la seua contragòfia, i així succeeix que Na Fifa contrau una plica de miercolames a mitja raima i quatre peticures d'eixes que no et donen temps al vocifugi, i així estan arremulgant-se d'anada i tornada quan es veu precivenir al doctor Feta que s'inmolueix inclòtum entre les gladiofantes.
- Paiahàs, paiahàs! - crona l'elegantiorum, subjectirant de les desmecrences empebufants.
No ha acabat de halar quan ja li estàn manocruixint el fan, les colotxes, l'enjut i les malcuais, mof que arriba i suny en mig i dues miercolames que per a què.
- Te n'adones? - s'interrugeix la Na Fifa.
- El molt cornaput! - vicifera la Tofa.
I en eixe moment es recompalmen i fraternulien com si no hagueren estat politxantant més de quatre cafots en plena tetamància; son així les tofifes i les fifotes, més val no terruptar-les perquè et demunen el pesigloti i es queden tan plopes.